L’ermita de Sant Felip podria reobrirà les seues portes en les pròximes setmanes reconvertida en centre museístic d’interpretació de la història local i sala polivalent per a usos culturals després d’una actuació de tres mesos que ha servit per a recuperar un dels principals enclavaments patrimonials, històric i arqueològic del municipi.
L’alcalde de Novelda, Fran Martínez, acompanyat pel diputat provincial d’arquitectura, José Manuel González, al costat dels regidors Iván Ñíguez, Geno Micó, Santi Sánchez i la portaveu de Compromís, Silvia Anna, han visitat les obres d’adequació de l’ermita que han entrat en la seua recta final.
L’actuació, amb un pressupost de 178.000 euros, cofinançats amb fons propis i subvencions de Generalitat Valenciana i Diputació Provincial d’Alacant, que ha aportat prop de 135 mil euros, permetrà a la ciutat comptar, en un dels seus principals enclavaments patrimonials, històric i arqueològic, amb un nou espai museístic d’interpretació històrica i una sala cultural polivalent.
Durant la seua visita a les instal·lacions Fran Martínez subratllava la importància de “recuperar un dels espais emblemàtics” del municipi de “gran valor històric i arqueològic”, l’adequació del qual era una de les actuacions prioritàries de l’equip governe i un compromís adquirit en els acords pressupostaris aconseguits amb Compromís per Novelda. Per a Martínez la recuperació de l’ermita de Sant Felip contribuirà a la “difusió del patrimoni local i oferirà un nou espai per a la realització d’activitats culturals”.
Per la seua part el responsable de l’àrea d’arquitectura de la Diputació Provincial assenyalava la importància que per a l’entitat provincial té contribuir a “posar en valor el patrimoni històric de la província d’Alacant”.
L’adequació iniciada el setembre passat, que va arrancar més de deu anys després de la primera actuació que va permetre la restauració de pati exterior, ha centrat bona part dels seus esforços en la posada en valor del jaciment arqueològic que ocupa la part central de l’espai interior, jaciment que ha sigut cobert amb una estructura metàl·lica que sustenta un cristall xafable des d’on es pot contemplar, gràcies a la il·luminació preferencial, la zona d’enterraments del segle XI, l’àrea residencial del segle XV i la cripta dels enterraments dels membres dels Germans de la Sang de Crist, la germanor laic religiosa ortodoxa que va regentar l’ermita durant el segle XVIII. A més s’ha consolidat la pintura dels murs perimetrals del recinte i quedarà l’espai diàfan habilitat per a acollir activitats culturals.
